Por favor, respeta las reglas al enviar un TQD
RIERA
[956; d'un ll. *rivarius, -a, -um, der. de rivus 'riu']
f Curs d'aigua generalment intermitent, per manca d'aigua a l'estiu, de vessant d'extensió comarcal i de cabal inferior al d'un riu.
ENDROIT Lloc
Lieu déterminé.
Un bel endroit .
El lloc determinats.
Un bell lloc.
VÊTEMENTS
Tout ce qui sert à couvrir le corps humain.
Ils doivent acheter de nouveaux vêtements pour l’hiver . Han de comprar roba nova per a l'hivern.
CHER
Qui coûte beaucoup d’argent.
La vie est très chère à Londres .
Que costa molts diners.
La vida és molt car a Londres.
BAJANADA
[1803; de bajà]
f Acció, paraula, pròpia d'un bajà.
BAJÀ -ANA
[s. XIV; del ll. bajanus 'natural de Baiiae', ciutat de la Campània, coneguda per les insípides fabae bajanae posades en remull, d'on 'tou d'intel·ligència']
adj i m i f Neci, ximple.
GRESCA
[s. XIV; cat. ant. greesca 'joc afectat per esvalots i baralles', ll. graecĭsca, fem. de graecĭscus 'propi dels grecs', per al·lusió a la fama d'una certa manera de fer dels grecs]
f 1 Antic joc de daus.
2 Tabola, gatzara.
3 Baralla, avalot.
'Juego afectado por alborotos y peleas', ll. graecĭsca, hacemos. de graecĭscus 'propio de los griegos', por alusión a la fama de una cierta manera de hacer los griegos]
f 1 Antiguo juego de dados.
2 Tabola, algazara.
3 Pelea, alboroto.
LLEPAFILS
Excessivament triat, escrupolós, en el menjar.
ESMAPERDUT
Que ha perdut l'esma.
Desconcertado
Que ha perdido el aliento.
ESTRI utensilio
[1903; de l'oc. estre 'ésser', infinitiu substantivat amb valor de 'ésser o cosa indeterminada']
m Qualsevol dels arreus, les eines i tots altres objectes, especialment manuals, que hi ha en una casa o que hom porta sobre seu i que serveixen per a fer un treball, prestar un servei determinat, etc.
FEIXUC pesado
[s. XIV; der. de feix amb el sufix -uc, actualment de poc rendiment (benastruc, malastruc, fredeluc, llefuc, poruc, xaruc), com ja ho era en ll. -ūcus, -ūca (caducus 'caduc')]
adj 1 1 Difícil de moure, d'alçar, a causa del seu pes. Un paquet feixuc.
2 fig Difícil de suportar; penós, aclaparador. Una feina feixuga. Uns imposts feixucs. Un temps feixuc.
3 fig Difícil de pair. Una menja feixuga.
4 fig Dit d'una persona molesta, enfadosa. És feixuc, aquell xicot!
REMUGAR
Parlar entre dents, generalment en senyal d'enuig, de desgrat, de desaprovació, etc. Es passava el dia remugant, descontent amb tot el que li manaven fer.
Mastegar els remugants per segona vegada els aliments, en el remugament.
GOLAFRE
Que menja molt, voraç, d'un apetit insaciable. Les gavines són terriblement golafres. Els golafres només pensen a menjar.
GLA Bellota
Fruit sec, indehiscent i monosperm proveït d'una cúpula a la base, típic de les fagals, com l'alzina i el roure.
donar una gla per fer cagar un roure fig i col·loq Fer un obsequi o un sacrifici petit amb la intenció d'obtenir un benefici molt superior.
una gla fa un roure Refrany que significa que de causes petites neixen efectes grans.
ENLAIRAR
Alçar enlaire.
2 pron En escapar-li de les mans, el globus anà enlairant-se a poc a poc.
2 fig 1 tr Elevar, exaltar, algú, l'esperit o una facultat espiritual, un sentiment.
2 pron Va enlairant-se més i més: qualsevol dia el faran president. Amb aquestes lectures edificants, l'esperit s'enlaira.
3 tr fig Exalçar, enaltir.
ENSEMS
1 adv Juntament. Tots ensems.
2 adv Alhora. Li donà el llibre i el comiat ensems.
3 ensems amb loc adv En unió de, al mateix temps que. Rebé la vostra carta ensems amb la meva.
ENSINISTRAR
[s. XIV; der. de sinistre, per un ús antifràstic, del fet que hom ensenyava a ser hàbil en coses prohibides, o bé del fet que el ll. sinister inicialment significava 'favorable']
v tr 1 Comunicar a algú aptesa, destresa, en algun art, treball, etc.
2 p ext Ensinistrava els cavalls del circ.
GALLARET
[der. de gall1 o de galler 'pretensiós, llampant']
m 1 BOT 1 Rosella. Amapola
2 Coloma.
3 Galzeran.
4 Fumària.
2 MAR Gallardet.
LLAMPANT
s. XX; de llampar]
1 adj 1 Lluent de tan nou o com si fos nou. Sembla acabat d'estrenar: que llampant!
2 Que fereix la vista pel seu color viu, detonant. Sempre duu vestits virolats, d'allò més llampants.
3 p ext Un cotxe de colors llampants.
2 adv Com un llamp, rabent.
Noyaux
Partie centrale de certains fruits.
Partie centrale.
Petit groupe autour duquel s’organisent les éléments d’un ensemble.
Pequeño grupo en torno al cual organizar los elementos de un conjunto.
MESTRESSA ama
La qui té el domini d'alguna cosa o algú sota el seu domini. La mestressa d'aquestes cases és la marquesa de Provença. Una criada fidel a la seva mestressa.
CLENXA
d'origen incert, sembla pròpiament der. de clenxar 'separar els cabells', que podria provenir d'un verb *clenticare 'inclinar, dominar (el cabell)', d'origen preromà, indoeuropeu]
f 1 Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que hom fa en els cabells tirant els d'una banda cap a l'un costat i els de l'altra cap al costat oposat. Fer-se la clenxa.
2 p anal Ratlla de color diferent que hi ha al cap o el coll d'un animal.
TUYAU
Conduit tubulaire servant à faire passer un liquide, un gaz.
conducto tubular para el paso de un líquido, gas.
Renseignement.
RENSEIGNEMENT.
Indication, information.
MÊME
Après un pronom (pronom + même )
Después de un pronombre (pronombre + par).
Aussi, jusqu’à, y compris. Además, hasta incluidos.
la permanence de sa façon d’être. la permanencia de su forma de ser.
COLLA Panda
Conjunt de persones aplegades deliberadament i lliurement. Una colla d'amics. Una colla de lladres.
Conjunt de persones que treballen o actuen juntes en una tasca determinada. Una colla de segadors. El cap de colla. Colla castellera, sardanista, gegantera.
truita tortilla
Ou o ous batuts, que mentre es fregeixen a la paella hom els dóna forma oblonga, talment que cruegin per dintre (truita a la francesa), o bé hi adopten la forma de disc, sovint barrejats amb altres menges, com ara mongetes i botifarra (truita catalana), sardines (truita balear), hortalisses (truita jardinera), patates, bolets, gambes, etc.
gâteau pastel
demain manana
aujourd'hui avui
Le jour où l’on est.
À présent.
autruche estruç
Oiseau de grande taille qui court très vite(Rapidement).
ocell
dégoût
Répugnance provoquée par quelqu’un, quelque chose.
Repugnància causada per algú, alguna cosa.
Ripugnanza causato da qualcuno, qualcosa.
RAPINYAR
Prendre, robar, una cosa violentament, com arrabassant-la. Rapinyar un moneder, un rellotge.
ESGARRAPAR arañar
Esquinçar lleugerament la pell (d'una part del cos) amb les ungles, les urpes. Em va esgarrapar tota la cara. Els gats esgarrapen.
2 p anal 1 Esquinçar lleument una superfície amb les ungles, les urpes. Esgarrapar la terra els conills, les gallines, etc.
2 p ext Aquest tremp espuntat esgarrapa el paper.
3 fig Treure profit d'una cosa, especialment per mitjans il·lícits o poc delicats. Veuré si puc esgarrapar-li uns quants diners.
4 p anal Esgarrinxar
PITET babero
Tros de tela més o menys llarg i ample que cobreix la part superior del pit.
2 esp Peça de roba lligada amb vetes darrere el coll, que hom posa a les criatures quan mengen, perquè no s'embrutin el vestit.
hato,
Paquet o embolcall que es fa lligant peces de roba, de vegades acompanyades d'altres objectes personals.
Conjunt d'animals de bestiar major o menor.
Conjunt de persones o coses que es consideren negatives o menyspreables.
Establiment de camp destinat a la cria de bestiar, especialment boví.
CALIU
El que resta d'un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra.
2 coure al caliu Coure (un aliment) colgant-lo entre les brases i la cendra.
2 p ext Escalf.
3 fig Afecció, passió, etc., extingida només aparentment.
4 tenir caliu la terra Estar calenta del sol.
nourriture comida
Aliments dont on se nourrit.
pólder,
Terreny guanyat a la mar i convertit en terra de conreu.
LEQUEL
Après une préposition, au lieu de qui quand l’antécédent est un nom d’animal ou de chose.
Comme sujet ou complément direct pour éviter une équivoque.
Dans le style juridique ou administratif.
After a preposition, instead of that when the antecedent is a pet name or something.
As subject or direct complement to avoid ambiguity.
In the legal or administrative style.
Ressortissant,
Personne qui relève d’un État dont elle n’a pas la nationalité.
relève,
Remplacement d’une personne ou d’une équipe par une autre.
soulève,
Lever lentement à faible hauteur.
Inciter à la révolte.
Exposer.
faible,
Fragile, qui manque de vigueur, de force physique.
Qui manque de détermination, de force de caractère.
beaucoup (en grosse quantité) mucho
On dit qu'il pleut beaucoup en Bretagne.
Se dice que llueve mucho en Bretaña.
beaucoup adv (intensément) mucho adv
Il aime beaucoup ses enfants.
Quiere mucho a sus hijos.
Guixot
1. m. Reble de guix, utilitzat generalment en la construcció d'envans.
Nous avons gagné la course.
Hemos ganado la carrera.
Ganamos la carrera.
Mon fils n'est pas allé à l'école parce qu'il a un rhume. Mon père a un cancer.
Mi hijo no fue a la escuela porque tiene un resfriado. Mi papá tiene cáncer.
El meu fill no va anar a escola perquè té un refredat. El meu pare té càncer.
¡Registra tu cuenta ahora!
